SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Sant Sebastià de Montmajor remunta prop de mil anys en la història. És l’exemple de sagrera medieval més ben conservat del país. El seu nucli de població es va formar al voltant de l’església de Sant Sebastià, en una vall al peu de la muntanya del Farell. Se’n té constància documental des del 1065 i es coneix que l’any 1098, aquest alou pertanyia al monestir de Sant Cugat. És una de tantes parcel·les de terra que van ser donades a l’ordre de Sant Benet en què, beneficiades pels acords de pau i treva, s’hi van poder establir petits nuclis de població. A principis del segle XII, Sant Sebastià va ser donat a l’església de Caldes de Montbui i no va ser fins ben entrat el segle XIX que fou declarada parròquia independent.  L’estructura i la forma del poble ha canviat poc al llarg dels anys. Especialment el nucli de cases més properes a l’església, al serrat de dalt, que conformen per la seva disposició l’únic carrer del poble.

ELS HABITANTS DE SANT SEBASTIÀ

Mil anys de Vida

Sant Sebastià ha acollit la gent més diversa al llarg de la seva mil·lenària història. Des de la pròpia gent de la terra, que tragué el profit que pogué dels boscos i que va treballar els camps que la vall va permetre acollir, fins a estiuejants, bohemis i artistes que s’hi van establir en trobar-se amb l’encant natural i la calma del seu entorn. Hi han viscut gents diverses que l’han sabut preservar fins als nostres dies, obert als qui des d’un lloc o un altre hi han passat i l’han conegut. El restaurant instal·lat a la rectoria des de molts anys enrere i la pròpia església congreguen tot el que, juntament amb els seus boscos i camins, té Sant Sebastià per oferir. Un món d’històries personals i anècdotes que han estat recollides i rememorades al llibre d’Eusebi Vila Delclòs “Sant Sebastià de Montmajor: fets, anècdotes i llegendes”. Avui Sant Sebastià conserva una població permanent de poc més d’una desena de persones, i una gran família de gent d’arreu que el visita sovint mantenint-lo, mil anys després, més viu que mai.

© Copyright - VISITEU CALDES / MUSEU THERMALIA - AVÍS LEGAL